Feia temps que el programa de televisió Salvados estava anunciant la seua tornada, i anunciaven també de que es parlaria en el primer programa: machismo mata. Al veure el tema elegit per a començar temporada em vaig quedar sorpresa, però a la vegada contenta.
És un tema del qual no es parla massa als mitjans
de comunicació, és cert que dia rere dia, i per desgràcia, hem de veure a les
notícies moltes dones que moren assassinades a mans de la seua parella; però no
es parla de masclisme, no es conta a la societat el mal que aquest fa. També és
un tema que com a dona, i coma dona feminista, m'interessa.
Va arribar el diumenge a les 21:30h i jo
ansiosa per veure el programa, inclús li vaig ficar el recordatori a la
televisió. Per fi va començar, l'hora que dura el programa em va passar com si
fossin 5 minuts.
Pense que el programa donava el que podria ser
la solució: l'educació. És una qüestió que jo també pense, sempre dic que
l'educació és l'arma més poderosa per a canviar el món.
De manera indirecta o directa durant molt de
temps en la nostra societat, i a dia de hui encara queda molt d'aquesta
pràctica, s'ha educat en desigualtat, s'han reproduït models desiguals. Als
xiquets se'ls ha dit que poden jugar a futbol, i que no han de plorar perquè
els homes no ploren, els homes han de ser valents. A les xiquetes se'ls ha dit
que sols poden jugar a nines, a coses "de xiques" i que de majors han
de ser criades de les seues parelles.
Trist però cert, massa trist i massa cert. Per
suposat que estic en contra d'aquests models.
I no cal mirar cap a fora, cap a altres països,
cultures, societat o religions. No. Mireu cap ací, cap a la nostra societat, i
cap a dins de les nostres cases. On durant molt de temps, i per desgràcia
encara a dia de hui, el germà pot fer el que vulgui, pot tornar a casa a l'hora
que vulgui, no fa cap tasca domèstica, i on la germana ha de ser una criada, ha
de tornar prompte a casa, ha de servir als homes de la casa.
I tot açò per què? Perquè vivim en una societat
masclista.
Hi ha gent que es pensa que això ja forma part
del passat, però no, continua reproduint-se molt més del que ens pensem.
Com a mestra que seré d'ací uns quants anys,
puc jurar que jo no vaig a reproduir aquests models. Vaig a educar des de la
coeducació i la igualtat, vaig a ensenyar als meus alumnes que no hi ha jocs de
xics i jocs de xiques, que un nen pot jugar amb les nines i una nena pot jugar
a futbol.
Tot comença des de la infantessa, on se'ls
castiga amb sexismes. I sí, a l’educació infantil es poden treballar tots
aquests valors, per molt que paregui impossible a algunes persones.
Va ser
un programa increïble.
És necessari un canvi en l'educació, educar en igualtat i
educar en valors, que donarà lloc a que poc a poc la societat vaja canviant.
Tot açò ocorre perquè vivim en una societat masclista i misògina que reprodueix
valors i actituds masclistes.
Canviem l'educació i canviem la societat. És possible.
Ni una dona més! Tots som humans i tots hem de ser lliures.
