APS al CEIP Federico García Lorca

M’ha agradat molt realitzat aquest projecte. Pense que és molt important 

entrar a les aules, és el que realment necessitem per a saber com fer la 

nostra feina de la millor manera possible i veure com funciona una classe.

M’ha agradat molt anar al CEIP Federico García Lorca, ha sigut molt positiu 

poder anar a un col·legi, ja que enguany no podem gaudir d’un període de 

pràctiques i que aquestes són bastant escasses al grau.

He de dir que he gaudit molt. Tindre a dos alumnes a la teua disposició 

i poder treballar amb ells i fer les activitats que tu vulguis és una cosa fantàstica.

A més a més un dels meus alumnes tenia diagnosticat dictamen de asperger, i 

aprendre a treballar amb xiquets amb aquestes característiques també és un 

aspecte molt positiu i que et prepara per al dia de demà com a mestra.

Les classes han de ser dinàmiques

Les classes han de ser dinàmiques, així es titula aquesta entrada. Com a estudiant de magisteri i futura mestra pense això, és més, pense que tots els mestres, futurs mestres i agents educatius ho haurien de pensar, si el aprenentatge no és dinàmic no serveix per a res.

Dia rere dia m'enfronte a la situació anecdòtica que ocorre a la universitat. Quasi tots els professors ens diuen que les classes han de ser dinàmiques, que no hi ha que fer exàmens, que l'alumne ha de fer seu el coneixement, etc., etc... Però després quasi tots fan el mateix, entren a classe, tanquen llums i cortines, engeguen la pissarra digital amb un powerpoint i durant una hora i mitja o dues hores es dediquen a llegir el que diu a la pissarra, encara que moltes vegades han dit que la pissarra digital no ha de substituir als llibres, que sols ha de ser un complement. Més ironia.

Bé, entrar a una classe, apagar llums, engegar el powerpoint i començar a llegir-lo, dinamisme 0. Això sap fer-ho qualsevol persona, no cal tindre certs títols universitaris. I tal vegada la carrera de magisteri estigui tan criticada per professors així, que es dediquen a llegir i res més. Entren, solten el "rollo" i adéu. No.

No. Ser mestres no és això. Estic cansada dia rere dia de sentir la mateixa cançó, que les classes han de ser dinàmiques, i que després quasi ningú predique amb l'exemple.

Si penses que les classes s'han de donar així t'has equivocat de feina.

Si jo entre a una aula d'educació Infantil i em fique a llegir un llibre sobre l'univers o sobre els tipus d'animals els xiquets no van a entendre res, és el que passa moltes vegades amb nosaltres. Jo he de fer-ho dinàmic, inclús diria que fer-ho dinàmic hauria de ser una obligació.

#‎vuelveSalvados‬ ‪#‎MachismoMata‬

Feia temps que el programa de televisió Salvados estava anunciant la seua tornada, i anunciaven també de que es parlaria en el primer programa: machismo mata. Al veure el tema elegit per a començar temporada em vaig quedar sorpresa, però a la vegada contenta.

És un tema del qual no es parla massa als mitjans de comunicació, és cert que dia rere dia, i per desgràcia, hem de veure a les notícies moltes dones que moren assassinades a mans de la seua parella; però no es parla de masclisme, no es conta a la societat el mal que aquest fa. També és un tema que com a dona, i coma dona feminista, m'interessa.

Va arribar el diumenge a les 21:30h i jo ansiosa per veure el programa, inclús li vaig ficar el recordatori a la televisió. Per fi va començar, l'hora que dura el programa em va passar com si fossin 5 minuts.

Pense que el programa donava el que podria ser la solució: l'educació. És una qüestió que jo també pense, sempre dic que l'educació és l'arma més poderosa per a canviar el món.

De manera indirecta o directa durant molt de temps en la nostra societat, i a dia de hui encara queda molt d'aquesta pràctica, s'ha educat en desigualtat, s'han reproduït models desiguals. Als xiquets se'ls ha dit que poden jugar a futbol, i que no han de plorar perquè els homes no ploren, els homes han de ser valents. A les xiquetes se'ls ha dit que sols poden jugar a nines, a coses "de xiques" i que de majors han de ser criades de les seues parelles.

Trist però cert, massa trist i massa cert. Per suposat que estic en contra d'aquests models.

I no cal mirar cap a fora, cap a altres països, cultures, societat o religions. No. Mireu cap ací, cap a la nostra societat, i cap a dins de les nostres cases. On durant molt de temps, i per desgràcia encara a dia de hui, el germà pot fer el que vulgui, pot tornar a casa a l'hora que vulgui, no fa cap tasca domèstica, i on la germana ha de ser una criada, ha de tornar prompte a casa, ha de servir als homes de la casa.

I tot açò per què? Perquè vivim en una societat masclista.

Hi ha gent que es pensa que això ja forma part del passat, però no, continua reproduint-se molt més del que ens pensem.

Com a mestra que seré d'ací uns quants anys, puc jurar que jo no vaig a reproduir aquests models. Vaig a educar des de la coeducació i la igualtat, vaig a ensenyar als meus alumnes que no hi ha jocs de xics i jocs de xiques, que un nen pot jugar amb les nines i una nena pot jugar a futbol.

Tot comença des de la infantessa, on se'ls castiga amb sexismes. I sí, a l’educació infantil es poden treballar tots aquests valors, per molt que paregui impossible a algunes persones.

Va ser un programa increïble.

És necessari un canvi en l'educació, educar en igualtat i educar en valors, que donarà lloc a que poc a poc la societat vaja canviant. Tot açò ocorre perquè vivim en una societat masclista i misògina que reprodueix valors i actituds masclistes.

Canviem l'educació i canviem la societat. És possible.

Ni una dona més! Tots som humans i tots hem de ser lliures.